Somni

Ahir vam celebrar el concert de final de curs a l'Escola Municipal de Música de Montornès i a la vegada, va ser un dia molt especial per mi. Malgrat va ser un concert molt llarg, com sol passar amb tots els concerts de final de curs, els petits violinistes ho van fer genial. Van tocar segurs, de memòria i ben convençuts d'allò que estaven fent. I el més important...es veia que s'ho estaven passant molt bé!

Al finalitzar el concert em van venir els pares a parlar...allò típic de "que maco que ha sigut", "que bé que ho han fet", "quina paciència que tens", etc. De sobte em vaig sentir rodejada de pares i nens, fins que em va aparèixer la Júlia amb un paquetet petit amb una bossa de l'Audenis...quina sorpresa, què serà? S'havien posat tots d'acord per regalar-me un somni! Us preguntareu perquè un somni...doncs aquí el teniu...

Un penjoll preciós, inspirat amb allò que jo faig i que m'agrada tant fer, tocar i ensenyar el violí!

Realment, per mi si que ha sigut un somni caure a l'Escola de Montornès del Vallès i crear aquest grupet d'alumnes tant maravellós. Recordo els inicis, una classe col·lectiva de 10 nens entre 3 i 8 anys i amb nivells força diferents. La sort que vaig tenir és que a tots els agradava molt tocar el violí. Per mi va ser difícil, però tot un repte. Amb vosaltres vaig acabar de decidir que volia fer la formació Suzuki i així ho vaig fer...un cop al mes cap a Londres i a practicar cada divendres amb vosaltres. Que bé que va anar. Cada dia em sento més bona professora, sempre hi ha dies de tot, però sense vosaltres no hauria pogut arribar a on estic ara.

Moltes gràcies per tot! Sou genials!